FART D'ART - Escamot de Poesia.
ELS COMPONENTS
 

Ainapetiteta1

Correu-e particular:
aina-ferrer@telefonica.net

Aina

Aina Ferrer Torrens


 

Vaig néixer a Inca un 22 d’octubre de 1959. Un mes abans del que te tocava –em deia la mare. Potser per compensar, mai no m’he refiat de fites ni de terminis ni de res que pretengui ser exacte. Segons quina sigui la referència, la posició d’arribada  és també la de partida i el present és un marge estacional on passat i futur fàcilment s’intercanvien.

De petita  em meravellaven les cortines de pluja i a les nits el so fosc del bram de la cisterna. La intensitat del que era fora  de mi i després la possibilitat de viatjar-hi a través de l’escriptura. Potser sentir-me en un so o en una imatge més que en mi mateixa. Flaubert a propòsit de Madame Bovary ja va escriure en una carta: “avui, home i dona junts, m’he passejat a cavall per un bosc i jo era els cavalls, les fulles, el vent, les paraules que es deien i el sol vermell...”. Tal vegada el poema també és això: un àmbit de sensacions  on qui escriu explora el territori fronterer que l’uneix i alhora el separa de la realitat per cercar-hi vincles en una tensió constant que és d’on precisament sorgeix el poema.


Quelcom no ens deixa avançar
la incògnita d’un temps estotjat
les ràncies veus cavalcant l’espera
un rostre que no ens defineix la fi
la claror ufana que encega la clemència...

Un presagi de dubtes per obrir
novament l’estany
dels ocells que com llamps retornen
un clot de primaveres amb rumb desconegut...

Com una pausa pendent
Fosca arrel que
-a voltes-
ens despulla del refugi

Quelcom tenim que no és nostre
i que hem de visitar de temps en temps
-calladament-
sense resoldre




MARINA

Voldria dir-te
que a l’estiu
sempre record la mateixa platja
amb el cos fons dins l’aigua del matí
Oh! Fins quan vaig haver d’amagar-me
I quin plaer submergir-me
a la umbilical matèria
d’aquell –nostre- paradís
on la por era el reducte
que els peixos devoraven



AMOROSIDA FRUITA

Amorosida fruita en carmí fosc
despert, melós el regne entre branques
si et prenc d'un tall s'estremirà el brot
morint de tu, molt dolç en vi per l'altre

Plomatge verd pel cel d'ombres que fuig
la carn dins mi con fruita amorosida
i per la set, plou líquida, s'escruix
així, en clos delit i reblanida

Del món aprés , van llavis devorant-te
amorosida fruita, el tast ofert
en ample reg et viuré mossegant-te
l'edat perduda, ben endins el vers

Ja sense flama unta vols la tarda
fruita amorosida, com font el bes
sagnant humit en cova delicada
es torç en l'aigua i, breu, desapareix