 |
 |
| ELS COMPONENTS |
|
|
| ELS COMPONENTS |
 |
Ángel Luis Merlo Ibáñez | |
| Reincorpor
notes musicals amb un cert ritme al escrits que la cadència en permet
cada instant i que amb les mans transmut un sentiment, una il·lusió
i una pausa. Lluís Llach, culpable en origen de la meva afició a la lletra catalana ha perdut valor en favor d'en Salvador Espriu i en Miquel Martí i Pol, malgrat que Benedetti, Oliveiro Girondo, Unamuno, els dos Machado i Lorca em mostren també un beneplacit concret més enllà de les fronteres culturals, fent canvis de lletra, paper, llengua i absència, sempre que l'he de menester, sempre sens desdeny. |
||
| Correu-e particular: angeluism@mallorcaweb.net |
Venc tard i és lluna plena Els galls no aturaran a la nit escatainant-me amb els seus crits, bojos com jo per saber on som Despist cru, inquiet, carones despiadades, inconcluses, imaginades, fred intern, suor present Tal vegada, potser, si... Ja ni pens en la remor suau, desfeta i esvaïda |
Inconfusible tristor que amara l’ànima quan veig el ressò sec d’una llàgrima que cau rodolant profunda i pensada que gira obtusa cap endins sens marca sens taca ni brutor ni fang ni mots sens dubte un tremolor una por una il.lusió |
M’agrada compartir amb tu la bellesa de les teves formes un minut o deu que són una eternitat o un somni com un altre No m’estranya que la lluna s’engronxi en els teus llavis entre les comissures tendres entre les ones púrpures entre les hores bardanes. |
Amb la llibertat que em permet el cor esvalotat de sons somii el moment d’alliberar-me i volar Sec sobre el norai I mir com els que volen se’n van Ja voldria voler jo i volar ple. |
Com a penyora et deix l’estol dels meus esguards, que vull romandre ajupit, com una cussa minvada vora la seva ventrada Així sabràs que quan m’hagi esvaït fumejant torn des del fons |
CORR Corr
urgent |