Card d'ona
Card ona
Car dóna
Car dona

Larva i ferment
Es tanca sobre si la història
Obeïda per Àngels
Que proclamen en veu ben alta
La lúcida anarquia
De caminar sobre una corda fluixa
Sense ordre ni camí
Sense cap remei
Que encotoni l'ombra.

Infern o paradís?.
Tant se val, el que importa
És el plaer de cercar
La plenitud
En l'existir.

He begut de la passió de Blai; baix el seu esguard , escric cada dia.
Passió que em porta a Rimbaud i al seu abisme.
Em vaig descobrir poeta per mitjà de Josep Maria Llompart i el seu verb elegant i sòlid com els marges d'aquesta terra.
Imperceptiblement, em perd de la ma de Clarice Lispector i Djuna Bharnes en profunditats insospitades, mentre Rilke em salva amb els seus àngels. Voldria ser tan conseqüent com Cioran i tocar fons com Bucowsky.
Silvia Plath m'ha permès obtenir, de les neures, poesia i Alejandra Pizarnik juntament amb Sor Juana Inés de la Cruz, m'han ensenyat el doble caire de les coses.
Puc copsar el pols d'allò quotidià gràcies a Martí Pol i el pes del silenci d'Hugo Mujica.
No tem cap mort més que la de cada dia.

COM VA...

Com va la mar cap a l'onada
i la terra cap el tràmec que la capola.
Com va l'ocell cap el vol
i el polsim contra les roques.
Com va la ferida cap el glavi
i l'odi envers la guerra.
Com va el mur cap l'heura
i nia la llengua en la paraula.
Com van els camins cap a les passes
i ponen els ous fràgils aus.
Com va l'altar cap a cerimònies
i les màrfegues a llits gelats.
Com va la pluja cap el núvol
i el fibló cap el desig.
Com es deleix la sorra per l'àncora
i l'orifici a temptar el dit,

així, va l'amor cap a les espurnes
per convertir-se en cendres d'oblit.

De "ILLADEFOC"

Desferm l'esfera del temps
per trobar l'engranatge amb l'Univers,
el ritme gimnèsic de les onades,
el petit rastre que deixa la mar quan es retira.

Cortina rere cortina, les hores
deixen veure entre dos llustres,
la tenacitat de la llum,
l'opacitat de les ombres.

És sobre l'instant entre dues aigües
que guaita l'esperança,
que neix i reneix en cada llampec
en cada guspira, dita, silenci.

Obre la veu com boca del cor
que t'escolten les filles de la terra:

No hi ha altra veritat
que la blavor del mar
i la certesa de la llum.
No hi ha més deus
que la raó de l'amor
i els espais de llibertat.

De "Tres camins, un viatge"

Animal abatut
per ferida de mort
que bategues a ritme de sèrum
sobre encalmat llençol
lliri de prada
on navega carn a punt
de pols
derelicte
a punt de desaparició,

generosament nu, espolsa
cada cèl·lula la darrera
energia
sinèrgia combativa
de moviment.

Maldes per convertir-te en
saltant, oh sang,
renovada d'estelles de
morfina que
breguen, osquen i lluen
sobre un escorpí de vida.

Desperta ja
l'horitzó?

De "Tres camins, un viatge"

Un suau fil de seda
cavalca un rossí de plaer
i es despenja de la teva boca
quan t'adorms enganxat al cim
d'un mugró de tendresa

De "Tres camins, un viatge"

EL MEU POBLE

Flama negra que llueix morta
enmig d'un foc encès.

Mà buida i colpida
per la set de l'invasor.

Gronxada en l'esquelet d'un mar
que només porta salabror.

Sufocada per les pedres
que aneguen el camp i el rost.

Som, terra llaurada sense llavor

Som, terra esqueixada sense raó

Som, terra venuda sense perdó.

De "Poètica corporal"